L’imaginari en l’era digital: Antecedents

Lourdes Cirlot

Quantitats ingents d´imatges configuren l´art digital a l´actualitat. De la mateixa manera que succeeix amb l´art d´altres èpoques, existeixen obres bones i altres que no ho són. El que és cert és que, de qualsevol manera, la majoria són interessants per alguns motius.

La meva idea és relacionar l´art digital amb el passat ja que en el seu imaginari es detecten al·lusions constants a les manifestacions artístiques d´èpoques anteriors.

Rastrejar les connexions amb aquest art del passat és una tasca àrdua però, al mateix temps, summament atractiva, doncs permet comprendre de quina manera la tradició ha aconseguit obrir-se camí al llarg dels segles. Sens dubte el més interessant és poder establir també les diferències existents entre l´obra actual i aquella en la que es va inspirar, ja que és evident que la perspectiva des de la qual treballa un artista avui en dia no té res a veure amb la d´un creador del passat.

Posar de manifest analogies, diferències, contradiccions i noves interpretacions és per a mi un vertader repte que miraré d´afrontar en la meva ponència.

Del cinema al mòbil: transformacions contemporànies de la imatge-moviment

Anna Casanovas

El cinema -que com va dir Godard va ser un invent del segle XIX que es va desenvolupar el segle XX- va aportar maneres inèdites de percebre el món. La introducció del temps en l’espai va alterar el concepte de representació única i sempre idèntica que fins al moment la societat tenia de l’entorn. El gran esdeveniment que en aquells moments va significar la representació del moviment, va anar evolucionant al llarg del segle XX paral•lelament a l’aparició de les noves tecnologies de comunicació. Així, a, principi del segle XXI podem afirmar l’existència de quatre generacions de pantalles els principis i procediments de les quals modifiquen molt profundament el nostre panorama cultural i alhora plantegen un desafiament als estudis i l’anàlisi de la creació audiovisual.

Art i política a la Xarxa. Cap a una cultura crítica

Gabriela Berti

CV
Formació en Filosofia (màster d’Art Contemporani i DEA de Filosofia). Professora tutora i coordinadora de màster d’Estètica de l’Art Contemporani (UAB-Fundació Joan Miró); també ha impartit classes a la UB, a la Universitat Politècnica de València i a l’Escola d’Art i Disseny (EINA). Va ser professora de la Universitat de Buenos Aires durant vuit anys. Actualment és responsable de l’Àrea de Formació de l’Associació de Filosofia Pràctica de Catalunya (AFPC); formadora de Filoempresa i Projecte SÍNIA. Treballa com a comissària independent per a CaixaForum i altres institucions. És directora del projecte Hipzoma. Ha escrit diversos articles especialitzats en art contemporani i sobre cultures urbanes i va traduir al castellà llibres d’estètica de l’art.

Conferència:
El 1994 apareixen els primers projectes artístics a la Xarxa. No solament estaven vinculats a una innovació tecnològica amb impacte en l’àmbit de l’art sinó que, a més, obrien noves pràctiques que abordaven aspectes polítics i socials des d’una perspectiva tant crítica com creativa. Encara que resulti difícil establir tipologies tancades, artivisme, art hactivisme, hacktivisme i desobediència civil electrònica són termes que es van encunyar per caracteritzar les diferents formes d’intervencions artisticopolítiques. En aquest treball s’intenta presentar una noció operativa del concepte de l’estètic, que permeti analitzar l’articulació entre les maneres de fer de l’art i la política, en l’esfera d’una cultura crítica. Per a això prendré determinades nocions de J. Rancière, i presentaré alguns casos paradigmàtics de l’àmbit de l’art a la xarxa.

• Entrevista: Gabriela Berti

Reclaim the Backbone: activisme i espai públic a Internet

David Casacuberta

CV
És professor agregat de Filosofia de la Ciència a la Universitat Autònoma de Barcelona. La seva línia de recerca actual és els impactes socials i cognitius dels nous mitjans. Ha publicat diversos llibres, capítols de llibres i articles sobre el tema, tant en format electrònic com imprès.

Així mateix treballa per Trànsit Projectes (www.transit.es) en diversos projectes relacionats amb la inclusió electrònica i com les TIC poden utilitzar-se per lluitar contra l’exclusió social. Alguns d’aquests projectes, com ara E-Learning for E-Inclusion (www.el4ei.net) o Face Value (www.facevalue.ws), tenen un abast internacional i els ha cofinançat la Unió Europea. També per a Trànsit, junt amb l’Ajuntament de Granollers i la Universitat Autònoma de Barcelona, codirigeix el postgrau de Desenvolupament Cultural Comunitari.

Ha estat, així mateix, avaluador del programa europeu per a la promoció de continguts digitals E-Content de la Unió Europea, i conseller extern sobre cultura digital per al Caixa Forum (Fundació la Caixa), el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona i la Fàbrica del Segle XXI (Granollers).

Igualment ha estat coordinador del programa d’aprenentatge electrònic per a la Facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Des de la perspectiva de la docència, David Casacuberta és professor de la Universitat Autònoma des del 1991, encarregat no només d’assignatures del programa de Filosofia (Filosofia de la Ciència, Lògica, Filosofia de la Ment, Filosofia del Llenguatge, Teoria del Coneixement, Epistemologia, etc.) sinó també dins de l’àrea d’Humanitats, amb diverses assignatures adreçades a les implicacions culturals i socials de les noves tecnologies, com ara Cultura Digital, Tecnologia i Pensament Contemporani o Disseny i Visualització de la Informació.

També ha estat professor de l’escola BAU de disseny gràfic on ha impartit l’assignatura Cultura i Informació Multimèdia.

Ha participat com a docent en els màsters, postgraus i doctorats següents: màster de Cultura i Història (UB), màster de Gestió Cultural (UB), màster de Cultura Visual (UB), Pensar l’art avui: postgrau d’estètica i teoria de l’art (Fundació Miró/UAB), doctorat de Filosofia (UAB) i doctorat de Ciència Cognitiva i Llenguatge (UAB/UB/UPC).

Com a artista és -amb Marco Bellonzi- el 50 % del grup Santofile, i ha portat a terme les obres següents:

1998 Mantra Mandala www.santofile.org/mm/mandala.html net.op. art i psicoacústica (net.art). Exposada a: Art Futura 01, Mediaterra 01, File 02 o Sonar 02.

1999 G.U.N. www.santofile.org/gun/
Xarxa semàntica de temes relacionats amb el concepte de treball i la seva revisió al món virtual (net.art). Exposada a la biennal de Werkleitz el 2000 (Primer Premi de la categoria de Net.art), a Art Futura 01, File 02 i a la Net Art Guide del Frauhofer Institute.

2000 DJ El ñino www.santofile.org/djninho/
Una personalitat artificial que expresa les emocions a través de la música (software.art). Presentada en el festival z2000 (Berlín) i a File 02, i finançat per l’Akademie der Künste de Berlín.

2002 Noise_Inside www.santofile.org/noise_inside/
Revisió des dels nous mitjans i les personalitats de gènere memètiques del ready-made de Duchamp «un ruido secreto» (net.art). Presentat en l’exposició «Un ruido secreto» dins del Festival Primavera Sound 02.

2005 X_reloaded.
Relectura apropiacionista d’un fragment del Quixot segons l’òptica de diversos autors contemporanis. Guanyador del Primer Premi Ingenio400 en la categoria de net.art.

Conferència:
En aquesta xerrada es presenten i comenten una sèrie d’iniciatives activistes que parteixen de la premissa que Internet té un estatus d’un espai públic i plantegen aquesta intuïció bàsica, ja sigui creant espais de debat i de creació col•lectiva, o bé establint iniciatives de reivindicació d’aquest espai. A partir d’aquí s’analitzen els diferents models d’espai públic virtual que poden inferir-se a partir d’aquestes iniciatives, examinant-ne pros i contres.

• Entrevista: David Casacuberta

La creativitat de la multitud connectada i el sentit de l’art en el context del web 2.0

Juan Martín Prada

CV
És professor a la Facultat de Ciències Socials i de la Comunicació de la Universitat de Cadis. És autor de nombrosos articles i assaigs sobre teoria de l’art contemporani i estètica digital, entre els quals: Deleuze-Guattari y la corporeidad de la tecnología (1998) o El Net.art o la definición social de los nuevos medios (2001), i dels llibres La apropiación posmoderna. Arte, práctica apropiacionista y Teoría de la posmodernidad (ed. Fundamentos, 2001) i Las nuevas condiciones del arte contemporáneo (Briseño editores, 2003). Ha estat col•laborador del suplement Culturas de La Vanguardia de Barcelona i d’Estudios visuales, REIS, Red Digital, Papiers d’art, A minima, Temps d’art, Transversal, EXIT Books, entre d’altres. Els últims projectes de comissariat han estat les mostres de Net.art «Vínculo-a. Políticas de la afectividad, estéticas del biopoder» (2006) per a MediaLabMadrid i «Donde y durante» per a la Noche en Blanco de Madrid (2006). Actualment és director de la plataforma Inclusiva-net.org a Medialab Prado (Madrid), dedicada a investigació, a documentació i a difusió de la teoria i de la cultura de les xarxes.

Conferència:
El que podríem anomenar com a art en el context del web 2.0 és, precisament el que més ens permetria creure en els més alts potencials de la multitud connectada, en les seves possibilitats per produir lliurement pensament crític i vida nova. Aixi doncs la pràctica artística, aquesta manera òptima de resistència en el context de les noves xarxes, seria una anticipació extrema del poder constituent de la multitud. L’èxit d’una determinada proposta artística en el context web 2.0 dependria, doncs, de la capacitat d’evocar, en l’interior de la singularitat d’aquesta producció concreta que és la mateixa obra, no només l’abstracte de la vida d’un espai global sinó, sobretot, les tensions de renovació i transformació, de crítica, de plaer, de més llibertat i de més singularitat que són inherents a les noves comunitats i xarxes socials en línia.

• Entrevista: Juan Martín Prada

Nanoestètica: transfigurar la matèria cultural

M. Jesús Buxó

Conferència:
Si fins ara pensar en la matèria cultural suposava enfocar produccions visibles i no visibles, fins a l’extrem de parlar de cultura immaterial, els avenços nanocientífics aporten un nou repte a la invisibilitat de les expressions culturals i artístiques. És possible una estètica del que no es veu, encara que se suposi a través de les seves manifestacions? Sens dubte l’invisible era un territori associat al sobrenatural, al tàcit, als ocults que són presents en la informàtica i que no deixen de produir el miracle de saber, notar i sensar. No hi ha paraula fàcil per substantivar la cultura material sota aquestes condicions, de manera que fent ús de la idea de moviment i metamorfosi, és important qüestionar-se el concepte de transfigurar, entès en el sentit que artistes, matèries i participants produeixen l’acte transfiguratiu cocreativament.

Arquitectura en les comunitats virtuals

Alberto T. Estévez

Conferència:
Després d’una àmplia recerca d’un nombrós equip de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Internacional de Catalunya (ESARQ), sota la direcció del professor Alberto T. Estévez, s’ofereixen en aquesta conferència algunes conclusions sobre l’arquitectura desenvolupada en les comunitats virtuals que poden arribar a trobar-se en l’univers paral•lel d’Internet. Una gran ingenuïtat en la creació d’arquitectura que encara no sap encarar les possibilitats dels nous mitjans. Una infinita mediocritat que arrossega el món gris de l’arquitectura real al de l’arquitectura virtual. En contrast amb l’optimisme que ens hauria d’envair en veure el panorama fascinador que se’ns ofereix encara net i inexplorat. Amb el suport de la necessitat de somieig que ha mostrat sempre l’ésser humà, que adopta una sortida especial en aquestes comunitats virtuals.

The Architecture of Posible Worlds

KarL S. Chu

CV
Procedent de Mandalay (Burma), ha cursat els estudis d’arquitectura i del màster a la Universitat de Houston, Texas (1978), i a la Cranbrook Academy of Art, Michigan (1984), respectivament, estudiant amb Daniel Libeskind. Actualment és professor del màster oficial d’Arquitectura Biodigital (ESARQ - Universitat Internacional de Catalunya) i ha dirigit el màster de Metaphysics of Computation in Architecture a la mateixa universitat. Així mateix, és professor de la Columbia University i del Pratt Institute a Nova York. Anteriorment va ser també docent i conferenciant convidat a nombroses universitats d’Amèrica, Europa i Àsia. D’altra banda, és titular de l’estudi Metaxy de Los Angeles (EUA), que explora diversos procediments computacionals per desenvolupar sistemes genètics en el camp de l’arquitectura. Els seus treballs s’han exposat en diversos llocs, inclosa la Biennal de Venècia i la de Pequín, i s’han publicat en llibres i revistes internacionals. Els seus ensenyaments sobre arquitectura i computació han obert noves trajectòries i nous territoris per a l’arquitectura, especialment en l’àrea de l’arquitectura genètica.

Conferència:
Fonamentat en el camp de les matemàtiques, de la física i de la metafísica, s’explora en aquesta conferència l’espai conceptual que veu la computació com una propietat intrínseca de l’univers físic, creant-se una reconcepció de l’arquitectura segons principis d’una monadologia computacional, monadologia de l’arquitectura com a concepció modal de l’arquitectura de mons possibles, molt més enllà de la concepció de les màquines digitals com a mers instruments de càlcul, fabricació i comunicació. Amb la convergència de computació i genètica s’arriba a les albors d’un nou món, que obre llindars de mons possibles molt diferents, mai vistos en la història de la civilització humana que s’introduiran aquí. A més, s’hi mostrarà la seva obra d’arquitectura genètica basada en l’ús de la computació.

Pràctiques artístiques, control social i resistència

Moderada per: Michela Rosso

Participants: Fabiane Pianowski, Paloma G. Díaz, Fundació Rodríguez, Carlos Seda

Mail Art com a antecedent del Net.Art: Clemente Padín

Michela Rosso

CONFERENCIA

Clemente Padín (Rocha, R. O. de l’Uruguai, 1939) és un dels principals promotors de l’art postal des de final dels anys seixanta i el 1974 va organitzar a la Galeria O de Montevideo el Festival de la Postal Creativa, la primera exposició documentada d’art postal a Amèrica Llatina. Aquest corrent d’expressió artística va desenvolupar un paper fonamental com a instrument de denúncia de la repressió als països llatinoamericans durant el lapse de les dictadures, i es va prolongar més tard com a alternativa extrainstitucional de major projecció en el temps.

Avui dia les xarxes de l’art postal es mantenen a tot el món. Els nous mitjans tecnològics (fax, correu electrònic, etc.) van contribuir a enriquir les potencialitats de comunicació de l’art postal, que al seu torn va estendre un pont cap a la interactivitat i el caràcter multitudinari de l’art que es genera a la Xarxa (Net.art).

Des del començament, l’art postal va optar en general per mantenir-se al marge dels circuits comercials; potser l’allunyament voluntari de les modes del mercat de l’art explica la permanència al llarg de més de 40 anys. En la ponència s’analitza, a través de diversos textos i alguns fragments d’una videoentrevista a Clemente Padín, el futur de l’art postal en el marc del procés d’institucionalització progressiu que està experimentant aquest corrent artístic.

Art correu: La xarxa fora de control

Fabiane Pianowski

CV
Graduada en Belles Arts (2003) amb màster d’Educació (2004) per la Fundação Universidade Federal do Rio Grande (FURG) (Brasil), actualment és doctoranda en Història, Teoria i Crítica de les Arts a la Universitat de Barcelona (UB). Té experiència com a docent universitària i com a gestora cultural al seu país d’origen.

Conferència:
L’art postal és un conjunt d’estètiques diferents, que tenen al correu oficial el canal d’expressió, del qual s’apropien de manera subversiva per configurar-lo en un canal cultural alternatiu d’intercanvi de missatges artístics. El funcionament de l’art postal com una xarxa subversiva de comunicació, sumat al context social de les dècades dels seixanta i setanta, va propiciar que, com el Fluxus i el situacionisme, adoptés una actitud crítica tendent al desvetllament de les condicions opressives i absurdes imposades pel medi social. Especialment, en el context repressor de les dictadures d’Amèrica Llatina l’art postal va tenir un gran desenvolupament com a forma de resistència contra la repressió política i cultural. Específicament al Brasil, l’obra i l’arxiu de l’artista Paulo Bruscky, el promotor més entusiasta de l’art postal del país, és una referència per a les investigacions d’aquesta temàtica.

Control social i tecnològic en art digital: de l’experimentació a la crítica radical

Paloma G. Díaz

CV
Professora especialitzada en media art, gestiona projectes multimèdia i és comissària d’exposicions. És llicenciada en Ciències de la Informació, en la branca de Ciències de la Imatge Visual i Auditiva, per la Universitat Complutense de Madrid, diplomada en Disseny i DEA del programa de doctorat d’Història de l’Art Contemporani a la UB.

Actualment, treballa en la seva tesi doctoral sobre el control i la videovigilància en l’art dels mitjans de comunicació de massa. Publica el blog UNCOVERING CONTROL i desenvolupa el projecte artístic «Destapa el control» (http://destapaelcontrol.blogspot.com/).

Conferència:
Entorn del desenvolupament de la tecnologia, apareix al segle XX un conjunt summament divers i plural de pràctiques creatives íntimament lligades a la seva evolució, que s’ha caracteritzat fins al moment per l’alt nivell d’experimentació i fusió d’innovadors processos creatius interdisciplinaris.

Sens dubte, aquest clima de registre tecnificat permanent que s’ha instaurat el nou segle ha xocat contra la llibertat tant individual com col•lectiva per la qual tant va lluitar la societat del segle passat. Per això no és estrany que s’hagi convertit en un tema de reflexió recurrent quant a creació digital. El panopticisme tecnològic ha imposat un modus vivendi tan peculiar que cap artista mínimament compromès amb el seu entorn no pot ignorar.

• Entrevista: Paloma G. Díaz

Projectes de Fundació Rodríguez

Fundació Rodríguez

CV
La Fundació Rodríguez treballa com a col•lectiu des de l’any 1994. Des d’aleshores ha organitzat i coordinat projectes, principalment relacionats amb la cultura contemporània i els nous mitjans, entenent sempre les activitats com a extensió de la seva tasca artística. Procurem l’adequació entre projecte i suport, sempre des d’una reflexió teòrica
que planteja noves fórmules de comissariat i nous modes de producció, difusió i distribució del fet artístic actual. La nostra tasca es consolida amb el temps en conceptes com la dissolució dels formats i l’emissió del coneixement lliure.

Conferència:

Idees com ara «descentralització» i «horitzontalitat» volen desencadenar una anàlisi crítica del nostre àmbit de treball, per poder explorar nous territoris d’incidència social. Sempre hem entès els nostres projectes com a extensió del nostre treball creatiu i com a aprofundiment de la nostra formació intel•lectual, més enllà de la tasca de gestors, coordinadors, curadors o com es vulgui anomenar. És més suggeridor conèixer gent i aprendre’n, que continuar mostrant el que ja tothom sap…

Entenem que hi ha hagut una desideologització de la pràctica artística com a conseqüència del procés de banalització de la cultura (i de la vida quotidiana). Per això la nostra intenció ha estat sempre mantenir-nos aliens a la diferència entre pensament i acció.

Creiem que és possible treballar en territoris liminars de producció, en les fronteres on un model no anul•li els altres, sinó que faci més raonables les relacions entre productors i mitjancers, flexibilitzant processos i tràmits amb les institucions des de l’autonomia de gestió.

La nostra experiència ha estat sempre vinculada a la problemàtica de la producció cultural en la societat actual, producció cultural que ha vist trastocats els paradigmes tradicionals amb la irrupció de la idea de xarxa i de les noves possibilitats tecnològiques.

La complexitat que comporta aquest nou escenari en el qual es dissolen les diferències entre producció, distribució i difusió i, en conseqüència, entre productor, consumidor i receptor, ens situa davant d’aquesta nova realitat, la força de producció deslocalitzada de la qual ens proporciona una idea renovada d’emissió.

Selecció de projectes de la Fundació Rodríguez:

   1. TESTER. 2004-06.

www.e-tester.net

Produït per Arteleku, amb l’ajut del Govern Basc, American Center Foundation i Casa Àsia

   2. Intervenciones TV, 1999-2007

www.intervenciones.tv

Produït pel Centre Cultural Montehermoso.

   3. Plafó de Control, 2007

 www.paneldecontrol.cc

Projecte de Zemos 98 + Fundació Rodríguez

   4. Estructures "xarxes" col·lectius, 2007

www.h-aac.net/html/quam

Produït per H. Associació per a les Arts Contemporànies

L’artista com a generador de swarmings. Qüestionant la societat xarxa

Carlos Seda

CV
Formació en Filosofia a la Universitat de les Illes Balears, consultor tecnològic dedicat a l’anàlisi, el desenvolupament i la promoció de les noves tecnologies i membre del col•lectiu artístic Cortex. Alguns dels camps d’estudi són la transformació del poder en la societat xarxa després de la postmodernitat, la videovigilància i l’aproximació del pensament filosòfic al màrqueting. Les influències principals a l’hora d’abordar aquests temes han estat David de Ugarte i Santiago López Petit, ambdós destacats pensadors del nostre país en l’època en què vivim. Sobretot està interessat en els processos artístics capaços de posar en suspens la pròpia vida de l’individu i que permeten alliberar temporalment de la vigilància d’un mateix per si mateix.

Conferència: 
Una de les tasques principals de l’artista davant de la societat xarxa, avui anomenada a Internet web 2.0, és presentar el revers fosc per alliberar-la de si mateixa. Per a això cal analitzar quines condicions són necessàries perquè els missatges travessin i mobilitzin cadenes de nodes a la xarxa amb la intenció de cristal•litzar-se i visibilitzar-se en els mitjans de comunicació tradicionals, i revelar d’aquesta manera tant les pràctiques activistes com els apuntalaments de la vigilància que aquests processos poden suposar.

Universos virtuals, metavers i gameworlds

Moderada per Virginia Ruisánchez

Participants: Carlos López, David Zehnter (Apfel), Aitor Morrás

Introducció a les experiències gameworlds en diverses institucions

Virginia Ruisánchez

Conferència:
Els últims anys i amb l’aparició d’Internet, el fenomen del videojoc ha aconseguit destacar la presència i el desenvolupament en el mitjà en línia, i s’ha constituït com un dispositiu la potencialitat del qual pot considerar-se més enllà de la condició primigènia com a instrument per al lleure i l’entreteniment. Aquesta nova condició fa que parlem de videojocs en línia multijugador que permeten un accés múltiple al joc i que els jugadors tinguin major protagonisme, ja que, en ocasions, aquestes plataformes cedeixen als jugadors-programadors el poder d’afegir desenvolupaments al mateix videojoc. Aquest fenomen té una consideració tan gran, que el debat sobre la naturalesa (material, estètica, filosòfica, etc.) i el valor d’ús s’ha desplaçat a l’àmbit acadèmic i museístic. Tractarem, doncs, d’observar i analitzar les experiències que s’han dut a terme en aquests camps, com ara exposicions i activitats acadèmiques.

Mons virtuals com a eina de màrqueting

Carlos López

CV:
Nascut el 1975 a Barcelona, es va diplomar en Criminologia i Política Criminal a la Universitat de Barcelona i va cursar el màster de Direcció de Màrqueting i Vendes d’ESADE Business School. Durant nou anys va exercir diferents funcions en les àrees de màrqueting i desenvolupament de negoci al segon operador de telecomunicacions espanyol. També és cofundador de diversos projectes a Internet. El 2007 va fundar l’empresa Metaverso, S.L. una de les primeres empreses espanyoles dedicada a les campanyes de comunicació en mons virtuals i al Social Media Marketing. El març de 2007 va assistir a Nova York a una de les primeres convencions sobre el màrqueting en mons virtuals. El 2008 publicarà com a coautor un llibre guia sobre Second Life a l’editorial Pearson Prentice Hall.

Conferència:
Durant l’any 2007 els mitjans de comunicació s’han vist inundats de titulars sobre els mons virtuals, en especial sobre Second Life. Però els mons virtuals tenen alguna cosa més d’història: es remunten als anys seixanta i setanta quan es van desenvolupar les tecnologies i encara més important, els conceptes en què es basen. El món de l’empresa de nou ha començat a pensar-hi com una plataforma per relacionar-se amb els seus potencials clients. Aquesta relació és una més de l’anomenat Social Media Marketing, amb el qual les empreses intenten apropar-se a les xarxes socials, l’últim gran boom a Internet.
En aquests entorns les empreses es veuen forçades a «canviar el pas»; la forma de comunicar ja no és d’un (l’empresa) a molts (els consumidors), sinó de molts a molts. Aquesta relació es complica en el cas dels mons virtuals, espais tridimensionals amb normes socials complexes. Les primeres accions de màrqueting han estat vistes per una part dels usuaris de mons virtuals com un embrutiment. Les empreses s’han adonat que els seus productes són presents en aquests espais encara sense la seva intervenció i s’enfronten al dilema d’intentar limitar aquesta utilització o intentar treure’n profit.

El Club de los Astronautas i la nau espacial Mare Nostrum

David Zehnter (Apfel)

CV:

Ha treballat com a dissenyador i programador web freelance i com a actor i creador en productores d’art i multimèdia com la de Marcel•lí Antúnez Roca (Cofundador de la Fura dels Baus), Florida 135 S.L. i Terra.es. L’any 2004 va fundar el col•lectiu artístic El Club de los Astronautas. El col•lectiu va presentar els treballs en el MauMau Underground, la Galería Niu, L’Antic Teatre, La Sexta (TV), CCCB, CosmoCaixa, etc. Ha col•laborat amb Amnistia Internacional, Giulio Prisco (Institute for Ethics and Emerging Technologies) i Institut Fátima. El Club de los Astronautas s’ocupa de l’exploració de l’espai (tant de l’exterior com del virtual) de manera poètica, musical i artística, exposant idees científiques i filosòfiques.

Conferència:

La barrera del temps-espai ens impedeix fer un viatge interestel•lar per la nostra galàxia, la Via Làctia. L’objectiu de la nau espacial Mare Nostrum és superar aquesta barrera a través del metavers. El metavers es pot comprendre com un entorn de la vida intel•ligent nou i jove amb propietats que permeten superar límits físics i biològics que coneixem del món real. Analitzem l’actualitat i el futur dels mons virtuals en el context de l’exploració de l’espai exterior (òrbita, lluna, Mart). D’aquesta manera la nau espacial Mare Nostrum, més que només una idea utòpica, ens serveix com una anàlisi futurista, que ens ensenya una varietat de ciències i tecnologies claus relacionades amb la seva temàtica. En resum: Quina importància té i tindrà el metavers per a l’expansió de la vida humana per l’univers?
www.elclubdelosastronautas.com/

Metaversos, entorns col·laboratius i creativitat

Aitor Morrás

CV:
Diplomat en Relacions Laborals per la Universitat d’Oviedo és també tècnic en Informàtica de Gestió.

Director de l’empresa SecondMind, que desenvolupa projectes tant propis dins de Second Life com per a institucions i empreses des de setembre de 2006.

Fundador del portal www.mundosl.com, de la xarxa social per a residents de mons virtuals www.ixerpa.com i de la comunitat interna de Second Life Malatu, que té aproximadament 6.000 membres afegits als seus grups.

Conferències:
Els metaversos o mons virtuals han sorgit com una eina eficaç de col•laboració remota per mitjà de la qual els usuaris poden dur a terme projectes de manera coordinada i conjunta en temps real en un entorn tridimensional.

Les possibilitats de plasmació i transmissió, a la resta d’usuaris, de la creativitat en gairebé totes les disciplines que ofereixen els mons virtuals fan que aquest tipus de plataformes puguin situar-se com un canal més de dipòsit de continguts creatius.

Com a entorns d’immersió els metaversos procuren la generació de comunitats d’interessos virtuals al voltant d’una activitat o inquietud concretes.

Filosofia i empresa, la dimensió humana dels negocis
http://filoempresa.wordpress.com/